miércoles, 16 de mayo de 2018

Estació de telecomunicacions

A l'any 1992, una important companyia de telecomunicacions va construir un centre de comunicacions per satèl·lit pensat principalment per a la retransmissió televisiva a tot el món dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Les instal·lacions eren pioneres en aquell moment, així com la seva peculiar estructura arquitectònica, en forma d'i grega al voltant d'un pati central circular avui en dia ple de vidres i runa. La tecnologia de l'equipament va quedar progressivament obsoleta fins que va cessar l'activitat al 2010, i poc temps després va ser totalment abandonat a la seva sort. Durant tot aquest temps les instal·lacions abandonades han sigut desmantellades per grups organitzats de ferrallers clandestins que no han deixat cap rastre de metall en el centre. Cables, antenes, la torre de comunicacions, alumini de les finestres i fins i tot les tanques exteriors ja van desaparèixer fa molts anys.
Tot apunta que recentment una empresa biotecnològica ha comprat l'edifici per instal·lar un dels seus centres de recerca.
Fotografies d'abril de 2013.
















miércoles, 9 de mayo de 2018

Depuradora abandonada

La depuradora objecte del present article pertanyia a una gran fàbrica tèxtil ubicada en el centre de Catalunya. La empresa en qüestió va ser acusada en diverses ocasions de delicte ecològic per abocar les aigües residuals del procés industrial al riu sense depurar convenientment.
La depuradora es molt més gran que la de molts municipis, i amb tot i això resultava insuficient pel volum de residus generats per la enorme fàbrica que ocupa 200.000 metres quadrats, pràcticament tota la superfície urbana del municipi on es troba.
L'empresa fa anys que va tancar i va ser dividida per acollir diferents industries més petites. La depuradora roman tancada i abandonada des de llavors.
Gràcies a Rubèn, Nuria, Kilian i Carlos que em van acompanyar en aquesta exploració i a Jordi per  aconseguir els permisos necessaris per accedir i fotografiar aquest indret.
















jueves, 26 de abril de 2018

Celler i molí d’oli del Sindicat de Vinyaters d’Igualada

Recentment, en el marc del festival fotogràfic FineArt 2018, després d’un procés de rehabilitació que dugué a terme l’arquitecte Pep Riba, s’ha obert al públic el celler i molí d’oli del Sindicat de Vinyaters d’Igualada, on s’ha instal·lat la exposició fotogràfica "Mirades" de Núria Faig.
Aquest celler fou construït entre els anys 1921 i 1922 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunell, per encàrrec del Sindicat de Vinyaters, en uns terrenys cedits per la Cooperativa Agrícola d’Igualada.
L'edifici està format per dues naus consecutives de planta rectangular, ubicades en cotes diferents, erigides amb un llenguatge arquitectònic que es pot considerar de transició entre el Modernisme i el Noucentisme: construccions de forma austera i racional, amb una composició senzilla i ornamentació relativament pobre comparada amb la d’altres cellers, tot i la importància expressiva que hi adquireix el maó com a element que ressalta les estructures.
Martinell va ser l'arquitecte responsable de la construcció de les anomenades catedrals dels vi, i d'altres edificis emblemàtics com la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, o la fàbrica Calisay d'Arenys de Mar.
Més informació














miércoles, 18 de abril de 2018

La Igualadina Cotonera

Al barri del Rec d'Igualada trobem aquesta joia de la revolució industrial: La Igualadina Cotonera, també coneguda com a Vapor Vell o Cal Godó. Aquesta fàbrica, destinada a la fabricació de fil i teixits de cotó va ser construïda entre 1841 i 1842 seguint l'estil de les fàbriques de Manchester, i de fet es la més antiga que es conserva d'aquest estil a Catalunya. Fou un dels principals centres manufacturers de fil i teixits de cotó durant la Revolució Industrial de Catalunya i va funcionar fins al 1967.
Va ser la primera fàbrica a Igualada en fer servir com a força motriu la màquina de vapor, i també la primera en fer servir enllumenat l'elèctric al 1885.

L'edifici va ser declarat bé d’interès local l'any 1997, i Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2006. L'any 2003 fou adquirit per l'Ajuntament d’Igualada. Actualment està en procés de rehabilitació i restauració per acollir el futur Museu de la Premsa de Catalunya.

Més informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Igualadina_Cotonera